Res queda

entre nosaltres

Res queda entre nosaltres més que els nostres

ulls sospesant la derrota. Una

mesura poc fiable on ningù no sap

qui guanya o perd. Potser res sigui

veritablement el que necessitàvem;

pensa, amor: un areny sense petjades,

una mar sense aigua ni gavines. Res

ens ompliria tant com la distància,

com els gestos carbonitzats

pels calius del record.

Ni les carícies, amb el cor t’ho dic,

ni les besades, podrien revifar

aquell esbós d’estima, d'un amor jovenívol

que s'esfullava baix la pois de la matinada.

Ja t’ho he dit, no queda res,

ni tan sols el dret a saber

qui guanya o perd,

qui fou, si tu o jo, qui portà la tardor.