Eva

Ara el record, Eva, tot just la nit

acaba d’encendre la fogata del descuit.

Et record, ara i sempre,

tirant la mirada al cendrer

per a dar-te fesomia de present.

Del port hi niaran gavines. Algù

desconnectarà un aparell de televisió

engegat massa alt, i ni tu ni jo

ens adonarem del nostre desmanegament,

sostinguts pel primíssim fil

de la distància. Part damunt nosaltres,

com movent-se pel sostre, hi reviuran, un a un,

els actes, una a una les paraules:

com tot, si ho mires bé,

com les ones que t’acosten i t’enduen

et contempl, dolça Eva, i et record.