Saps, tampoc

no era per a tant.

 

 

Era una fantasia que passava les hores

mortes en un cementeri -dc cotxes.

Eren unes cames convidant a l’escalfor.

Era l’excusa que l’hagues salvat, .

i aquella insistència de timbre desatés...

Un projecte ajornat o un record massa groc,

això era fer quatre dies net. '

Era una ciutat baix del nostre caminar,

mostraven residus els fanals

i enterbolienn els detalls.

Entre l’apatia ila curiositat,

entre l’escepticisme i la sorpresa.

Els matisos,

Era una nit, i en podrien ser vint-i-set.

Era una ciutat a sobre el meu cap.

Era una pedra, un puntelló.

Em una pansida moral escridassant un espill

quan m'és impossible recordar els himnes.

Un plàstic, un cartró, una indiferència '

quasibé un calfred

Com t’ho podria dir?

Hi havia una música just ahans del silenci.

Passava per alli, i això era tot.

 

Eduard RAMIREZ