|
Abans de tu
Abans de tu, no conexeia el foc ni abia que la millor moneta de parlar fos la suma de les mans i les ganes de sentir-te a l’abast. Ni que els cossos depassassin la peli i continuassin essent matèria poderosa més enllà d’ells mateixos. Descobrir que el silenci entre dos móns, posem per cas tu i io, deia molt més que aquesta inútil i absurda rutina de parlar a través de les paraules, em sobtà tant com veure que els camins són infinits i que cap porta a Roma. Abans de tu, desconeixia els jocs de mans que poden fer-se amb la calor teba de la boca i els caps dels dits. I que el suposat do de la paraula de res no val quan vols dir pels alens.
Jaume Mateu i Martí
|