Quin cap tan fosc

que es nega en el silenci

d'aquesta nit tan sorda. Ben igual

com faria una branca contra l’herba.

El pes de tants de fruits

o de tants de coloms com s’hi posaven

l'han deguda esqueixar.

No hi anam, al jardi. Quan cau la nit

el tanquen, i de dia no hi pensam.

Però hem après a compartir

indigència, i és

així que ens estimam.